Blog dedicat a l'Anna María, la meva filla
...És a principis de l´any 1.978, encara amb 20 anys i recent acabada la mili a la Base Aèria de Reus, que vaig comprar una Montesa Cappra 125 VB, (número de sèrie 38M1593), a un amic de la city, en "Queralito" com familiarment l´anomenavem. Vaig disfrutar com un "enanu" amb aquella moto per les muntanyes de Prades, els esmorzars de pà torrat i llonganissa seca a Can Daniel de Capafonts, incloses algunes trialeres a base de fer patinar l´embrague....
No derrapava, simplement traçava la línia i sempre, això sí, "dalt del cirerer"
Aquest sòc jo amb aquella Cappra a la riera de Maspujols.. (els pantalons eren els de la mili allargats de camall amb tela texàna, damunt el meu estimat talla-vents "Graham Hill")
Era com aquest de color blau de la foto que acompanyo al peu... i als laterals del diposit hi portava unes enganxines de paper amb el logotip de "SEAT", eren lletres grogues sobre fons blau, de format quadrat, que era la propaganda de la marca d´aquella epoca
(Al Pare li vaig dir que es comprés un d´aquestos petadors, un "PS-50 Combí", com la foto que també adjunto, peró ell va preferir comprar una Mobilette, possiblement perque era més barata)
L´afició per la vertent motera de "la pols", (en el argot motero significa muntanya o fora carretera), em va venir a causa d´uns fets casuals que van ocòrrer aproximadament entre els anys 72 i 74, entre ells en destaca un de principal, resulta que vaig enterar-me de què s´había de cel.lebrar el III Trial del Picarany, una finca particular al terme municipal d´Almoster, i "ni corto ni perezoso" m´hi vaig arribar amb bicicleta, quedant meravellat de les "virgueríes" que es podíen fer amb una moto per dins de les muntanyes, concretament guardo a la memòria una seqüencia d´imatges on "veig" a un corredor amb gorra de bellut baixant lentament per una bona pendent i just devant meu saltant un marge... em va caure la baba alli mateix al veure la "soltura", (en català "soltesa"), elegància i magestuositat del fet present!
Aquell corredor era en Quico Payà amb l´Ossa 250 Mick Andrews Rèplica, era el día 11 de novembre de 1.973 i precisament va ser el guanyador de la categoría "Seniors"
Foto de la plana 42 de la Vanguardia del dimecres següent, 14-11, extreta de la seva hemeroteca, on gairebé al peu es pot llegir la noticia de la prova.
Aquestes altres fotos son també d´aquell trial, (i de l´any 1.973),
Cortesía de l´amic Josep Mª Pàmies, gràcies company!
Quan teníem el cotxe aparcat, (un Seat 850 4 portes color beig i matrícula T-58.731), vaig contemplar just a 100 metres de nosaltres en un ampli prat tapissat d´herba verda i amb una bona pendent al final com el creuaven dues motos de Trial, una Montesa Cota 247 i una Ossa 250 MAR, i a l´acte em vaig sentir atret per aquella imatge que em projectava unes sensacions indescriptibles de plaer.... i ganes boges de ser un d´els afortunats "trialerus".
Amb tot aixó i alguna cosa més va començar el meu "desesperu" per la moto i les excursions muntanyenques amb moto, que no va parar fins la compra de la Cappra 125 amb què començava aquest escrit... i que curiosament no era de Trial si no de Moto-Cross, però aixó és degut a uns altres fets (entre ells que el pare no va voler comprar-me mai cap Cota 74, ni 123, ni 247, etc. etc.)
Uffff.... quins records!!. Bé, tornem on erem després d´aquest petit, però important, incis...
Vull aclarir en primer lloc el terme "legal" que esmentava al pàrraf anterior, em refería a una màquina amb la que es podía circular amb la corresponent documentació perqué si em poso a comptar, la primera de totes va ser la Montesa Brio 80/56 del pare que la feia servir per la riera de Riudoms i camins d´enllaç, (on vaig doblegar la forquilla telescòpica), després vaig tenir una Moto Guzzi 98 pintada blava, (any 71), que vam "tunejar" el meu germà i jo pintant-la negre mate després de treure-li totes les xapes que l´envoltaven i l´alleugeraven d´una tonelada.
També una Vespa 125, manillar de tub i far al manillar, l´any seguent
(les fotos següents són per fer-se una idea de les motos de les quals parlo)
Aquestes dues últimes estaven abandonades a la Masía del nostre pare, i que a base de cops de martell, petroli i mil invents vam aconseguir fer-les petar i passejar, (de nit), per les afores de Reus, lluny de les mirades i controls dels "Sivils Tricornius". A la Vespa també se li van tallar totes les xapes i se li va col.locar un "tubarro" inspirat al de l´Ossa Phantom 250, la blava de l´any 74, de moto-cross.
Permeteu-me un (altre) incís "off the record" que ara m´ha vingut al cap, d´aquells anys...
Recordeu aquella sèrie policíaca de televisió que portava per nom IRONSIDE?
L´actor principal, el canadenc Raymond William Stacey Burr (21-05-1917 / 12-09-1993), anava amb cadira de rodes i sempre esbrinava qui era l´assassí..., era la meva sèrie preferida i no em perdía cap capítol, (la banda sonora era de Quincy Jones)
....i posats a recordar.... aquella série de TV, en blanc i negre esclar, anomenada "Viaje al fondo del mar"?
http://www.youtube.com/watch?v=HYb_2hECbUM&NR=1
http://www.iann.net/voyage/
....i aquella altra, "El Virginiano" amb James Drury ?
Però tornem novament on erem....
Deia que amb la Cappra sempre s´havia d´anar dalt del cirerer i amb marxes curtes ja que no tenía ni un pèl de baixos, això era excitant, l´adrenalina pujava, una passada.... Els millors records de les millors sensacions dalt d´una moto, durant molts anys....
Però al cap d´aproximadament un any i amb moltissima pena, la vaig tenir que vendre. Era incompatible economicament utilitzar-la i guardar-me diners per anar a la discoteca. Amb les 45.000 pts. que em va donar el comprador i algún estalvi amagat vaig fer-me amb la Derbi 2002 Grand Prix, (B-6346-BY), de l´Armand Baiges, (que feia molt molt mooooolt de fum.... tant es així, que arrivaba a crear una "boira" de fum, que no es veia la carretera quan giraves el cap).
Un parell de mesos més tard, la vaig donar com entrada per una Derbi 2002 6V i arranc elèctric nova, (T-2013-I, any 1.979). Una moto normal, en teoría, que es podía utilitzar pel carrer, fer una mica de turisme i anar a concentracions amb el personal de La Flama, un "bareto" de Reus on ens reuniem tota una colla d´aficionats moteros.
Després de la maleïda Derbi, un desastre de moto amb la que em vaig gastar 27 sous en intentar que petés rodona, (més val que no en parli perquè acabariem malament!!), vaig tenir una Montesa Cota 350, (vaig decidir tenir una moto el més simple possible i per això un sol cilindre, un sol pistó, un sol carburador, i si hagués pogut ser una sola roda millor, fart de la maleÏda Derbi, en fí, seguim.....), una Ducati Road 350 (T-0798-D), una Suzuki DR600-S i una Yamaha RD350LC.... però la "tuntería" d´haver venut la Cappra em venia de tant en tant al cap, com una escopeta de repetició
Em deia a mi mateix que había sigut un "BURRO" per haver-la venut.
Tan va ser així que al cap d´uns 9 anys, (1.987), la casualitat va portar-me una revista Solo Moto a les mans on hi vaig llegir un anunci de venda d´una Cappra quasi idèntica a la ex-meva.... i "ni corto ni perezoso" vaig agafar el Seat Panda 40 "white" que teníem a casa, sense seients, i em vaig plantificar a Calella de la Costa, un municipi de la comarca del Maresme, a veure-la i, de fet, a comprar-la, ja ho portava decidit de casa. Era una VB versió 78, (38M028xx)
Estava feta un "nyap" però una vegada desmontada absolutament tota, fins l´últim cargol i arandela, pelat el xassís, amb temps i paciència la vaig deixar pràcticament com l´anterior. És la moto que teníu just sota d´aquest escrit que s´ha conservat així fins a primers de Novembre del 2009, que vaig acabar-la d´uns detalls per anar a la trovada de Classiques de Muntanya de Perafita. El seu estat actual es pot veure al link de les motos restaurades, dins d´aquest mateix blog
....i aquella altra, "El Virginiano" amb James Drury ?
Però tornem novament on erem....
Deia que amb la Cappra sempre s´havia d´anar dalt del cirerer i amb marxes curtes ja que no tenía ni un pèl de baixos, això era excitant, l´adrenalina pujava, una passada.... Els millors records de les millors sensacions dalt d´una moto, durant molts anys....
Però al cap d´aproximadament un any i amb moltissima pena, la vaig tenir que vendre. Era incompatible economicament utilitzar-la i guardar-me diners per anar a la discoteca. Amb les 45.000 pts. que em va donar el comprador i algún estalvi amagat vaig fer-me amb la Derbi 2002 Grand Prix, (B-6346-BY), de l´Armand Baiges, (que feia molt molt mooooolt de fum.... tant es així, que arrivaba a crear una "boira" de fum, que no es veia la carretera quan giraves el cap).
Un parell de mesos més tard, la vaig donar com entrada per una Derbi 2002 6V i arranc elèctric nova, (T-2013-I, any 1.979). Una moto normal, en teoría, que es podía utilitzar pel carrer, fer una mica de turisme i anar a concentracions amb el personal de La Flama, un "bareto" de Reus on ens reuniem tota una colla d´aficionats moteros.
Després de la maleïda Derbi, un desastre de moto amb la que em vaig gastar 27 sous en intentar que petés rodona, (més val que no en parli perquè acabariem malament!!), vaig tenir una Montesa Cota 350, (vaig decidir tenir una moto el més simple possible i per això un sol cilindre, un sol pistó, un sol carburador, i si hagués pogut ser una sola roda millor, fart de la maleÏda Derbi, en fí, seguim.....), una Ducati Road 350 (T-0798-D), una Suzuki DR600-S i una Yamaha RD350LC.... però la "tuntería" d´haver venut la Cappra em venia de tant en tant al cap, com una escopeta de repetició
Em deia a mi mateix que había sigut un "BURRO" per haver-la venut.
Tan va ser així que al cap d´uns 9 anys, (1.987), la casualitat va portar-me una revista Solo Moto a les mans on hi vaig llegir un anunci de venda d´una Cappra quasi idèntica a la ex-meva.... i "ni corto ni perezoso" vaig agafar el Seat Panda 40 "white" que teníem a casa, sense seients, i em vaig plantificar a Calella de la Costa, un municipi de la comarca del Maresme, a veure-la i, de fet, a comprar-la, ja ho portava decidit de casa. Era una VB versió 78, (38M028xx)
Estava feta un "nyap" però una vegada desmontada absolutament tota, fins l´últim cargol i arandela, pelat el xassís, amb temps i paciència la vaig deixar pràcticament com l´anterior. És la moto que teníu just sota d´aquest escrit que s´ha conservat així fins a primers de Novembre del 2009, que vaig acabar-la d´uns detalls per anar a la trovada de Classiques de Muntanya de Perafita. El seu estat actual es pot veure al link de les motos restaurades, dins d´aquest mateix blog
El fet de restaurar-la i tornar a recordar la mecànica em va fer sentir molt bé i així va començar aquesta afició, trovar ferros vells, desmanegats i refer-los, deixar-los semblants a com sortíen de fàbrica, es ha dir, restaurar-los.Agafat aquest "gustillo", la següent en ser restaurada va ser una Montesa Cota 247 Ulf Karlson, (21M203xx), la foto que segueix. Comprada l´any 1.989 als Tallers Paxau de Torelló per 60 mil peles.
La pobreta també estava feta un altre nyap, el xassís del darrera recordo que estava caragolat per una caiguda. També es va desmuntar tota, es va obrir el motor, es va procedir al canvi de coixinets, retens, juntes, etc etc. El cuadre i el dipòsit ben pasat amb el paper de vidre i posteriorment pintats. El negre amb pintura de cotxe i el vermell del dipòsit és Titanlux "simple y llano" aplicat tot a pistola "tal com raja". Els adhesius del mateix els vaig trobar a un taller de Tàrrega, era cosa difícil en aquells temps localitzar material, avui no, avui es refabrica practicament tot, mal refabricat i car, aixó sí...
Aquesta moto es conserva molt bé, funciona de meravella, i la que peta més rodoneta de les que tinc. És una moto molt bonica i d´estètica el.legant, és coetània amb la versió de 1.974 de l´OSSA 250 Mick Andrews Rèplica i amb la Bultaco Sherpa T 250 model 158 de l´any 1.975
I tot això per què? per què tanta feina i hores?
Ja ho he comentat unes línies més amunt, el fet de buscar i comprar un ferro, desmuntar-lo, descobrir els seus budells, netejar-lo, investigar i buscar peces, reconstruir-lo amb les meves mans tot i recordant les nocions de mecànica i gaudint del plaer de tornar-lo a veure com els recordava a l´època anterior. Això, em porta unes sensacions dificils d´explicar, potser fins hi tot encara més d´entendre per les altres persones però són les que són i m´agraden.... ves que hi farem!
aquest paio el coneixo d´algún lloc..!
Com un avi imaginari que ho explica als nets, uns nets, per desgràcia, també imaginaris....
Gràcies per llegir-ho!
